La XDLA encamienta a diputaos y conseyeros a “facer usu activu” del derechu a falar n’asturianu y gallego-asturiano

|
Pancarta Oficialidá na Xunta Xeneral

“Son les élites polítiques, culturales y económiques les que pueden exercer el meyor papel normalizador y dignificador que requier el nuestru patrimoniu llingüísticu”, afirma la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana (XDLA). Tres la sentencia del Constitucional sobre l’usu del asturianu na Xunta Xeneral encamienta a diputaos y conseyeros “a facer usu activu d’esi derechu”.

“Lo qu’hasta agora yera namás una concesión, agora yá ye un derechu consolidáu”, rescampla la XDLA, que felicitó a los grupos parllamentarios que sacaron alantre la modificación del Reglamentu de la Xunta Xeneral pa permitir l’usu del asturianu a miembros del Gobiernu y cualesquier persona qu’intervenga nel Parllamentu amás d’a los diputaos, que yá podíen facelo. Asturies pela Izquierda (IX-IAS), PSOE, Podemos y el diputáu de Foro Adrián Pumares sofitaron esta modificación motivada pola postura de VOX –que precisamente presentara’l recursu d’incostitucionalidá que dio llugar a la sentencia favoratible al emplegu del idioma–, PP y Ciudadanos énte la primer intervención en llingua asturiana de Berta Piñán na Comisión de Cultura, Política Llingüística y Turismu, qu’obligó a la escritora a camudar al castellanu.

“Demuéstrase una vuelta más que la reivindicación llingüística llogra oxetivos siempre que s’exerza de manera activa, confrontando colo que quieren marxinar o incluso prohibir l’usu de la llingua asturiana. A vegaes, como nesti casu, son precisamente les resistencies de la parte más reaccionaria les qu’acaben afitando derechos”, apunta’l coleutivu cívicu, qu’encamienta a los diputaos y diputaes na Xunta Xeneral y a los conseyeros y conseyeres del Gobiernu asturianu a facer usu activu d’esi derechu. A falar n’asturianu y gallegu-asturianu. Son les élites polítiques, culturales y económiques les que pueden exercer el meyor papel normalizador y dignificador que requier el nuestru patrimoniu llingüísticu”.

Magar esti avance, fuera de la Xunta Xeneral “los derechos llingüísticos siguen igual d’arrequexaos y marxinaos que taben ayeri”. Por esti motivu, la XDLA entiende necesario “estender derechos a tola ciudadanía. Ye necesario modificar l’Estatutu d’Autonomía, y reconocer al asturianu y al gallegu-asturianu como llingües oficiales y, con ello, el derechu a usales a tolos asturianos y asturianes”.

Na semeya, pancarta de la XDLA reclamando 'Oficialidá' colingada de la valla de la parte trasera de la Xunta Xeneral, frente a Presidencia.

Contador Estadistiques