L'Academia de la Música esbilla lo meyor de la música n'asturianu

|

L’Academia de les Artes y les Ciencies de la Música dio a conocer los nomes de los prefinalistes de los XIV Premios de la Música. Ente ellos el galardón al premiu al meyor cantar n’asturianu, mientres que n’otres dos categoríes más tamién hai presencia asturiana.

Nel apartáu de meyor cantar n’asturianu tán nominaes: «11 de mayu» (Mapi Quintana), «Cantar de la redención» (Dixebra), «El canciu’l mineru» (Spanta la Xente), «El mio sitiu» (Lafu&Rebeca), «La casa’l mieu» (Misiva), «La nada y tu» (Alfredo González, «Palombina blanca» (Laura Díaz), el cantar n’eonaviegu «Queimar el cielo» (Bacotexo), «Una de gallus» (Fe de Ratas) y «Ye lo que nos pasa» (Músicos pola Oficialidá).
 
D’ente estos cantares van salir les tres finalistes qu’opten al premiu a la meyor composición musical en llingua asturiana del añu 2009, que se darán a conocer el 27 de xineru, na llectura de los finalistes.
 
Tamién hai presencia asturiana n’otres categoríes, asina pol meyor álbum de música tradicional tán nominaos “Fíos d’esta tierra” de Spanta la Xente y “El sonar de les semeyes” de Mapi quintana. Mientres que “Amor incendiariu” de Dixebra ta preseleccionáu na categoría de meyor álbum de rock alternativu.
 
La esistencia d’una categoría al meyor cantar n’asturianu, premiu que nun tien nada que ver col qu’empobina la Conseyería de Cultura, foi una reivindicación del coleutivu de músicos asturianos, qu’algamó qu’en 2004 l’Academia de les Artes y les Ciencies de la Música creara esti premiu, a igual que yá esistía nos años anteriores col catalán, gallegu y vascu.
 
Los ganadores dende la creación de la categoría foron Pepín Robles con «Nunca máis» (2004), Chus Pedro con «Agora sal a bailar» (2005), Los Berrones con «Fai deporte» (2006), Rossaleda Jazz Quartet con «Na fonte» (2007), Tejedor con «Seique non» (2008) y Esther Fonseca con «Negra» (2009).

Contador Estadistiques