“Financiar la cooficialidá ye invertir en democracia, dignidá y patrimoniu”, asegura Lombardía

|
Lisardo Lombardía XLIII Día de les Lletres Asturianes

“Si l’Estatutu nun se reforma cola reconocencia oficial de les nueses llingües, el nome de los culpables que lo torgaron habrá que los grabar nun requexu gafientu de la memoria”, señaló Lisardo Lombardía, académicu d’honor nuevu de l’Academia de la Llingua Asturiana (ALLA), nel actu pol XLIII Día de les Llingues Asturianes. El llavianés reclamó “políticos valientes, llúcidos y visionarios”.

Cola voz entecortada en dellos momentos, Lombardía protagonizó’l discursu más reivindicativu de la mañana nel Teatru Filarmónicu. L’ex direutor del Festival Interceltique de Lorient, después d’agradecer el reconocimientu, aseguró que “conocer más d’una llingua ye una ventaya en sí” y calificó l’asturianu como una “llingua espresiva y viva” que foi “amenorgada, acosada y davezu ridiculizada na escuela”.

Recordó que l’añu pasáu’l presidente de l’ALLA, Xosé Antón González Riaño, dixera que’l Día de les Lletres del 2021 debería ser l’últimu ensin oficialidá “y consoléme aína porque ésti yera’l contratu eleutoral del nuevu presidente del Principáu d’Asturies, al que yo quise creer con seguranza porque nació en Llaviana y enseñáronos nesi pueblu’l valir de la pallabra dada. Pero non, paez qu’hai que siguir esperando”, llamentó pa criticar darréu’l “despreciu y autodiu”.

“Nun hai consensu políticu. Unos, qu’avecen a enchipase d’asturianismu, echen les cuentes de la vieya del impuestu de socesiones y prefieren marafundiala a cambiu de la nuesa herencia cultural; otros, a pesar del billingüismu cordial que prediquen pa otres lligües, nun son a algamar l’altor de mires cuando se trata de la llingua d’Asturies”, razonó Lombardía, que sentenció que “si se renuncia a lo prometío, si l’Estatutu nun se reforma cola reconocencia oficial de les nueses llingües, el nome de los culpables que lo torgaron habrá que los grabar nun requexu gafientu de la memoria. Porque nun ye tolerable. Sofitar, financiar la oficialidá, ye invertir en democracia, dignidá y patrimoniu, que faen muncha falta”.

Falar la llingua propia, amuesa de cordialidá

Lombardía espresó entós que “falar, interactuar na llingua vernácula, ye una amuesa de cordialidá per se, ye dicir al recién llegáu que ye apreciáu, que ye bienveníu, que ta na so casa. Ye una amuesa de xenerosidá y empatía”. “Les fales d’Asturies entiéndense perbién”, siguió, “y amás son útiles, espresen una visión del mundu y son nuestres. Pero nós nun somos egoístes, queremos compartiles. Ufrimos asina lo más valioso”.

Pa finar reclamó “líderes políticos valientes, llúcidos y visionarios, que sepan perpasar les caleyes. Refuguemos la frustración. Esixamos reforma del Estatutu y oficialidá ensin más tardar. Ési ye’l camín de la decencia, de l’autoestima y del civismu”.

Contador Estadistiques