Asturies, Cantabria y Castiella Lleón van pidir que la tresferencia de Picos d'Europa incluya 4,5 millones pa inversión

"Asturies, Cantabria y Castiella Lleón van solicitar que la tresferencia del Parque Nacional de Picos d'Europa incluya 4,5 millones d'euros pal capítulu d'inversiones, una cifra que va aplazar al Gobiernu central, anque ""nun ye pesllada"".

Asina lo esplicó güei la conseyera de Mediu Ambiente de la Xunta de Castiella Lleón, María Jesús Ruiz, que s'aconceyó en Valladolid col conseyeru de Desarrollu Rural, Ganadería, Pesca y Biodiversidá del Gobiernu de Cantabria, Jesús Oria, y la conseyera de Mediu Ambiente y Desarrollu Rural, Belén Fernández, representantes de les tres comunidaes que cuenten con parte del Parque dientro de les sos llendes.

María Jesús Ruiz indicó que nel conceyu de güei se trabayó sobre'l procesu de tresferencia del Parque, que van xestionar les tres comunidaes autónomes, y la cantidá global necesaria pal funcionamientu del mesmu.

Nesti sen, esplicó qu'hai aspeutos a negociar col Gobiernu central, como la necesidá d'aumentar la dotación económica, bien al traviés del Capítulu I o d'otru mecanismu, pa personal, puesto qu'hai que sumar les nueves necesidaes que van surdir una vez qu'entamen a funcionar los centros de visitantes de Podada de Valdeón y Oseya de Sayambre, na provincia de Lleón, los cuales van sumase a los que yá tán en marcha n'Asturies y Cantabria.

Ruiz, que considera esti pidimientu ""razonable"", añadió que tamién s'evaluaron les necesidaes del capítulu VI, correspondientes a inversiones, apartáu pal que nel procesu de tresferencies se solicitaren 4,5 millones d'euros, una cifra que ""nun ye pesllada"" y que va tener que negociase.

Nesti sen, indicó que, na Comisión Mista de Xestión del Parque Nacional de Picos d'Europa que va celebrase mañana y que va presidir Jesús Oria, va treslladase al Ministeriu de Mediu Ambiente y Mediu Rural y Marín un pidimientu de conceyu formal p'avanzar nestes cuestiones y el Ministeriu d'Alministraciones Públiques fixe'l calendariu de conceyos de la Comisón Mista de Tresferencies que permita siguir col procesu.

Ruiz espresó que los deseos son que se termine lo primero posible esti procesu, qu'espera qu'acabe a lo llargo del próximu añu, pero va depender del calendariu que fixe'l Gobiernu central.

CONVENIU PA LA XESTIÓN

Per otru llau, la conseyera de Mediu Ambiente de Castiella Lleón esplicó que les tres comunidaes autónomes tienen mui avanzaos los trámites del conveniu que les tres van soscribir nun ""cortu"" espaciu de tiempu una vez que s'acuerde una fecha pa la so robla.

Esti conveniu, que nel casu d'Asturies tovía tien que pasar el trámite parlamentariu, va permitir articular los mecanismos pa la xestión del Parque.

Nesti sen, Ruiz indicó que l'alcuentru permitió avanzar en dalgo que considera ""vital"", que consiste na necesidá de desarrollar yá l'organismu que prevé esti conveniu, que va ser un consorciu como órganu xestor, polo que se va avanzar yá nel desarrollu de les sos característiques, competencies, organización personal que s'axunta, dotaciones, y otros aspeutos."

Contador Estadistiques