Espaciu y Tiempu de la Llingua Asturiana

Tas en Espaciu y Tiempu > La llingua asturiana >Lliteratura

Lliteratura

El sieglu XX

La lliteratura escrita en llingua asturiana vive nos últimos 30 años un resurdimientu que ye paralelu al de la propia llingua en tolos ámbitos. L'Academia de la Llingua Asturiana foi la pionera n'entamar concursos lliterarios con continuidá y n'iguar les sos propies coleiciones lliteraries. Anguaño pue dicise qu'esiste un mercáu, inda que seya pequeñu, qu'espoxiga pasu ente pasu y hai delles editoriales de calter priváu estabilizaes. Munchos de los llibros espublizaos benefíciense de les ayudes concedíes pola Conseyería d'Educación y Cultura, que tien una partida específica pa esti capítulu.

El Día del Llibru Asturianu celébrase tolos años na Selmana de les Lletres Asturianes (primer selmana de mayu), coincidiendo col Día de les Lletres Asturianes. Esti día los llibros n'asturianu lleven descuentos y a los compradores apúrrese-yos un regalu, que suel ser la espublización temática editada con motivu de la Selmana de les Lletres.
 

No que toca a la producción, obsérvase como nos primeros años del Surdimientu (nome col que se define dende los años 70 el movimientu de creadores lliterarios n'asturianu) tendíase a la poesía o la lliteratura infantil mentres qu'ente últimos de los años 80 y mediaos de los 90 garraron mayor pesu la narrativa o la traducción d'obres n'otres llingües. Dende los últimos años del sieglu XX, dellos autores de narrativa n'asturianu, los más d'ellos pertenecientes a la segunda xeneración del Surdimientu, protagonizaron tamién el procesu a la inversa, llogrando que les sos obres n'asturianu s'asoleyaren en castellanu.
 

Dende l'entamu del sieglu XXI, el relevu xeneracional de la lliteratura n'asturianu ta aseguráu gracies a la entrada n'escena de la que se conoz como 'tercer xeneración del Surdimientu', con autores nacios de 1975 p'alantre y que, en munchos casos, participaron yá de la escolarización del asturianu. La poesía y la narrativa, especialmente'l xéneru del cuentu y el rellatu curtiu, son los dos xéneros más trabayaos por esta xeneración, que ye, amás, mui numberosa n'autores. Anguaño, la lliteratura asturianu entama a salir fuera de les nueses llendes y a ser traducida a otros idiomes.
 

Historia de la Lliteratura Asturiana en Google Books

Dalgunos autores

Sieglu XX (entamaron a escribir enantes del Surdimientu y enllazaron con él):
Manfer de la Llera (1918-2005) Garrapiellu lliterariu asturianu, Cabalgando sol tiempu. María Josefa Canellada (1912-1995) Montesín (primer llibru de la lliteratura infantil n'asturianu). Nené Losada (1921-2009) Cantares Valdesanos, Ente Apigarzos. Eva González (1918-2007) Poesias ya cuentos na nuesa Tsingua, Xentiquina.
 

Primer Surdimientu:
Manuel Asur, Cancíos y poemes pa un riscar (primer obra lliteraria del surdimientu), Xuan Xosé Sánchez Vicente, Camín de señardaes, Cuentos de llingua afilada, La muerte amiya de nueche, Miguel Solis Santos, Les llamuergues doraes (primer novela del Surdimientu), El trunfu prietu, Andrés Solar, Obres completes, Carlos Rubiera, Ñublu de mar y distancia, Roberto González-Quevedo, Pol Sendeiru la nueite.
 

Segundu Surdimientu:
Antón García, El viaxe, Díes de muncho, Berta Piñán, Al abellu les besties, Lourdes Álvarez, Aldabes del olvidu, Xuan Bello, Historia universal de Panicerios, Nel cuartu mariellu, Llibru de les cenices, Mª Teresa González, Heliocentru, Adolfu Camilo Díaz, Añada pa un gueyu muertu, Pequeña lloba enllena d'amor, Miguel Rojo, Histories d'un seductor. Memories d'un babayu, Alfonso Velázquez, L'arume l'escaezu, Xosé Nel Riesgo, El cai nunca duerme, Parque Temáticu, Ismael González Arias, El cuartu negociu, Buscando a Xovellanos, Pablo Antón Marín Estrada, La ciudá encarnada, Xulio Viejo, Les falcatrues del demoniu, Xandru Fernández, Les Ruines, El suañu de los paxaros de sable, La banda sonora del Paraísu.
 

Tercer Surdimientu (o post-surdimientu):
Quique Faes, Malena fecha de sol y de fresa, L'agobiante imperfección de les coses, Pablo Rodríguez Medina, L'Arna de San Atanás, Aires de mudanzar, Les vueltes, toles vueltes, Pablo Rodriguez Medina, Onde seca l’agua, La danza de la yedra, La Cama, Pablo Texón, Toles siendes, Naciu Varillas, Carretera ensin barru.

Revistes

 

Lletres Asturianes
Ye’l boletín oficial de l’Academia de la Llingua dende 1982. Con una periocidá dos númberos al añu dende'l 1999– llegaron a espublizase trés o cuatro añales nel pasáu–, inclúi trabayos d’investigación llingüística, histórica, lliteraria… Tamién tien una estaya dedicada a la nueva lliteratura y a la recuperación d’obres vieyes. L’ALLA espublizaba pol Día de les Lletres Asturianes un númberu especial dedicáu namás a la lliteratura, pero dende 2009 esi formatu convirtióse nuna revista dixebrada nomada 'Lletres Lliterariu'.

Adréi
Revista lliteraria asoleyada n’Uviéu en 1987 y dirixida por Xuan Bello y Berta Piñán. Algamó siete númberos y quería dar un pasu más allá de 'Lletres asturianes' seleicionando les obres que se diben espublizar.
 

Cultures
'Cultures, Revista asturiana de cultura' ye la revista d’antropoloxía y etnografía que dende'l 1991 y hasta'l 2000 espublizó l'ALLA añalmente baxo la direición de Roberto González-Quevedo. A partir d'esi añu asoleyáronse 9 númberos, siendo l'últimu del 2015.

Lliteratura
Ye la revista que l’ALLA dedica a la lliteratura, con collaboraciones de prosa, poesía, crítica y ensayu. Creada nel 1990, anguaño tien una periocidá añal y ta dirixida por Xosé Bolado.

Asturies, memoria encesa d’un país
Empobinada pola Fundación Belenos ye una revista añal d’estudios y divulgación del patrimoniu etnográficu asturianu que yá superó los 35 númberos.
 

Formientu
Revista lliteraria dedicada dende 2006 a da-y voz a los autores asturianos ñacíos dempués del 1977, fecha que foi retrasándose col pasu los años. Dirixida por Inaciu Galán hasta'l 2016, ta valiendo pal esporpolle d’una nueva xeneración d’autores en llingua asturiana. Edita dos númberos al añu y de xemes en cuando dedica monográficos temáticos.
 

Estandoriu
Dirixida pol escritor Pablo Rodríguez Medina, la revista quier reflexar la lliteratura d’anguaño, tanto d’autores mozos como los yá consolidaos. La espublización creóse nel 2008 y dedicada en cada númberu a un conceyu, inclúi trabayos d’investigación, de torna, de crítica… 
 

El Llapiceru
Editada por Conceyu Bable y dirixida por Antón García foi la primer revista de cómic n’asturianu. Espublizóse en Xixón ente'l 1988 y el 1997, algamando los 17 númberos.
 

El Gomeru
Revista asturiana de cómic pa un públicu infantil y xuvenil. Dirixida por Isaac del Rivero y editada por Trabe, foi espublizada ente'l 1992 y el 1999 como revista y, llueu, como suplementu del diariu xixones 'El Comercio'. Nel 2005 volvió apaecer repartiéndose de baldre en biblioteques.
 

Faceira
Editada en formatu dixital ye la primer revista n’asturianu que quier sirvir de puntu d’alcuentru pa tol dominiu. Creada nel 2009 en Zamora pola asociación Furmientu, inclúi tanto testos d’investigación como lliterarios. Les obres tán escrites en llingua asturiana estandar, en dalguna variantes usando les normes académiques o en normativa mirandesa.
 

El Llumbreiru
Tamién editada por Furmientu, pero en papel y repartida de baldre, tien un caráuter trimestral y tien publicaos, dende'l 2005 , 18 númberos. Quier sirvir pa promover la llingua propia de Zamora apurriendo trabayos d’investigación, noticies, vocabularios o tornes lliteraries.

Campo de los Patos
Revista cultural asturiana escrita na llingua del país, anque ensin zarrase a otros idiomes, dirixida por Antón García. Tien una edición añal y busca ser "plural y escoyida". Edítala Saltadera.

Brixel
Nacida nel añu 2010 como suplementu cultural del selmanariu 'Les Noticies'  col oxetivu da dar un espaciu a tolos actores del mercáu del llibru n’Asturies, asina como pa dinamizar el sector editorial del país y dar visibilidá a la lliteratura escrita n’asturianu y gallego-asturiano, garró independencia de la mano de b.Alto tres el zarru del históricu periódicu. Anguaño tien una periodicidá añal.

Vërtigu
Revista de cultura, inquietudes y tendencies con espaciu pa la creación lliteraria. Trabaya de manera especial la so versión na rede, con actualizaciones constantes.

Editores

Academia de la Llingua Asturiana
C/ L'Águila, 10
33003 Uviéu
Teléfonu: (34)985.21.18.37

Alvízoras Llibros
C/ Pérez d'Ayala, 2, 1 C
33007 Uviéu

Azucel (Dexó la so actividá por xubilación el 30 de xunu del 2015)
Avda.Fernández Balsera, 28
33400 Avilés
Teléfonu.: 985.56.31.45 / 603.82.15.52 / 616.50.80.78

Editora del Norte
C/ Valeriano Miranda 1 bis, 2 dcha.
33600 Mieres del Camín
Telf.:985.45.15.89

Llibros del Pexe
Ediciones Trea xestiona'l catálogu d'esta editorial yá desapaecida
Pol. Industrial de Somonte · María González, La Pondala, 98, nave D
33393 Somonte - Cenero -Xixón
Teléfonu: 985.30.38.01 · Fax 985.30.37.12
Corréu electrónicu: trea@trea.es

Trabe
C/ Foncalada 10, 2-A
33202 Uviéu
Teléfonu: 985.20.82.06 / 684.626.445
Corréu electrónicu: ediciones@trabe.org
Horariu: de 9 a 14 y de 15.30 a 18.30, de llunes a xueves; y de 9 a 14 hores, los vienres

Vtp
Apartáu 517
33208 Xixón
Teléfonu: 985.39.82.82

Araz Llibros
C/ San Xicu d'Assisi-San Francisco de Asís 16,2D
33205 Xixón
Telf: 985.09.38.60

Suburbia Ediciones (Dexó la so actividá nel 2020)
C/ Duque de Rivas, 1, 1D
33204 Xixón
Teléfonu: 653.908.623
Corréu electrónicu: suburbiaediciones@hotmail.com

Impronta
C/ La Merced, 29
33201 Xixón
Teléfonu: 985.09.83.42
Corréu electrónicu: impronta@telecable.es

Pintar-Pintar
Espaciu 'Educa Niemeyer' del Centru Niemeyer
33400 Avilés
Teléfonu: 985.22.91.55 / 630.263.260
Corréu electrónicu: info@pintar-pintar.com

AsturtOOns
C/ Cuadonga, 52
33530 L'Infiestu
Teléfonu: 985.71.09.93
 

Distribuciones Terrier (Terrier Libros) Dexó la so actividá por xubilación nel 2016
Polígonu Industrial de Roces 4 (C/Mercator, 71)
33211 Xixón
Teléfonu: 985.16.82.87
Corréu electrónicu: info@distribucionesterrier.es

Ediciones Saltadera (Dexó la so actividá nel 2019 y el so catálogu llévalu Trabe)
Camín Real 89-97, baxu b (almacenes)
33010 Cualloto (Uviéu)
Teléfonu: 985.79.30.41 / 609.852.256
Corréu electrónicu: edicionessaltadera@gmail.com

Asturarco
C/ Peña Brava, parcela 22-A
33192 Silvota (Llanera)
Teléfonu: 985.26.35.52 / 985.26.35.53

Ediciones Camelot
C/ Maximino Miyar, 12 portal 2-2D
33300 Villaviciosa
Corréu electrónicu: pedidos@edicionescamelot.com

Hoja de Lata 
Avda. Galicia 21, 4-E
33212 Xixón
Teléfonu: 984.24.69.13 / 609.73.60.28
Corréu electrónicu: info@hojadelata.net

b.Alto
Uviéu
Teléfonu: 659.03.85.27
Corréu electrónicu: henrique@balto.es

Tierra Llibros
Xixón

Espublizastur
Xixón

Llibros Filandón
C/ Marcelo Macías
24700 Estorga

Premios lliterarios de mayor importancia


Premiu Nacional de Lliteratura Asturiana
Gallardón creáu pola Academia de la Llingua Asturiana nel 2016, de calter triañal, cola fin de premiar el conxuntu de toda una trayeutoria lliteraria fecha a lo llargo del tiempu n’asturianu, asina como’l so impautu nel procesu de dignificación y normalización social del idioma.

Primer Edición (2017): Xuan Bello.
Segunda Edición (2020): Xuan Xosé Sánchez Vicente.

DE NARRATIVA

Premiu Trabe de novela
Convoca: Ediciones Trabe.

Concursu de Creación Lliteraria "Llorienzu Novo Mier"
Convoca: Academia de la Llingua Asturiana.

Premiu Xosefa Xovellanos
Convoca: Conseyería de Cultura, Política Llingüística y Turismu.
Ganadores:


1980.– (Primer Concursu de Narraciones Curties Diputación d’Asturies)
'Ástor o un ensayu pa una nuea mitoloxía'
Miguel Solís Santos
'Pul sendeiru la nueite'
Roberto González-Quevedo
1981.– (Segundu Concursu de Narraciones Curties Diputación d’Asturies)
'L’oxetu la caridá'
Miguel Solís Santos
'Xuan y Xuanín'
Andrés Solar
1982.– (Tercer Premiu de Narraciones Curties Principáu d’Asturies)
'Ñublu de mar y de distancia'
Carlos Rubiera
1983.– (IV Premiu de Narraciones Curties Xosefa Xovellanos)
'La muerte amiya de nueche'
Xuan Xosé Sánchez Vicente
1984.– (V Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'El trunfu prietu'
Miguel Solís Santos
1985.– (VI Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'Añada pa un güeyu muertu'
Adolfo Camilo Díaz
1986.– (VII Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'El viaxe'
Antón García
1987.– (VIII Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'De Corinto de Grecia'
Xilberto Llano
1988.– (IX Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'Asina somos nós'
Miguel Rojo
1989.– Ermu.
1990.– (XI Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'Como tú quieras'
José Horacio Serrano
1991.– Ermu.
1992.– (XIII Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'El cuartu negociu'
Ismael González Arias
1993.– (XIV Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'El club de los inocentes'
Xandrú Fernández
1994.– (XV Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'La llosa'
Nel Caldevilla
1995.– (XVI Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'Diariu de viaxe'
Adolfo Camilo Díaz
1996.– Ermu.
1997.– (XVIII Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'La ciudá encarnada'
Pablo Antón Marín Estrada
'Díes de muncho'
Antón García
1998.– Ermu.
1999.– (XX Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'El suañu de los páxaros de sable'
Xandru Fernández
2000.– Ermu.
2001.– (XXII Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'Güelu Ismail'
Esther Prieto
'L’arna de San Atanás'
Pablo Rodríguez Medina
2002.– (XXIII Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'Potestas'
Xulio Arbesú
2003.– Ermu
2004.– (XXV Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'Los falapios del xigante'
Miguel Solís Santos
2005.– (XXVI Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'En busca de Xovellanos'
Ismael González Arias
2006.– (XXVII Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'El pisu d’enriba'
Xulio Arbesú
'Imago'
Dolfo Camilo Díaz
2007.– Ermu.
2008.– (XXIX Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'Advenimientu'
Dolfo Camilo Díaz
2009.– (XXX Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'Mientres cai la nueche'
Pablo Antón Marín Estrada
2010.– Ermu.
2011.– (XXXII Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'El príncipe derviche'
Xandru Fernández
2012.– (XXXIII Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'La vida increíble'
Quique Faes
2013.– (XXXIV Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'Fame d’amor, determín de pasión'
Pablo Rodríguez Medina
2014.– (XXXV Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'Crónica de la lluz y la solombra'
Antón García
2015.– (XXXVI Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'Lluvia d'agostu'
Francisco Álvarez
2016– (XXXVII Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'El valor del rei'
Xulio Arbesú
2017– (XXXVIII Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'Como la muda al sol d’una llagartesa'
Berta Piñán Suárez
2018– (XXXIX Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'El visitante impropiu'
Manuel García Menéndez
2019– (XL Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'Los xardinos de la lluna'
Francisco Álvarez
2020– (XLI Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'El fervinchu'
Sidoro Villa Costales
2021– (XLII Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'La cafiante muerte de Nicolai Bostov'
José Ángel Gayol
2022– (XLIII Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'El viaxe del cacique'
Gonzalo González Barreñada
2023– (XLIV Premiu de Novela Xosefa Xovellanos)
'Miel amargo'
Xulio Vixil

Premiu de lliteratura infantil y xuvenil María Josefa Canellada
Convoca: Conseyería de Cultura, Política Llingüística y Turismu.
Ganadores:

-2008: Berta Piñán Suárez por 'Arroz, agua y maíz'.
-2009: Ismael González Arias por 'Les puertes del paraísu'.
-2010: Montserrat Garnacho por 'A pespunte'.
-2011: Paquita Suárez Coalla por 'Camín de lletres: d'Asturies a Nueva York'.
-2012: Milio Rodríguez Cueto por 'Carne de melandru'.
-2013: Marisa López Diz por 'Tatuaxes nel corazón'.
-2014: Carlos González Espina por 'Cápsules de tiempu'.
-2015: Vicente García Oliva por 'Fontenebrosa III: el final'.
-2016: Adolfo Camilo Díaz por 'La mar'.
-2017: Berta Piñán Suárez por 'Vida nel campu'.
-2018: Lluis Aique Iglesias Fernández por 'Invisible'.
-2019: ermu.
-2020: Vero Suari y Inaciu Galán por 'La curuxa Catuxa'.
-2021: Xilberto Llano por 'Boliescritu de primavera'.
-2022: Blanca Fernández Quintana por 'El cartafueyu d'Alquimia'.
-2023: Xosé Anxelu Gutiérrez Morán por 'Contando colos deos'.

Premiu Enriqueta González Rubín de narrativa moza
Convoca: Conseyería de Cultura, Política Llingüística y Turismu.
Ganadores:

-2021: Blanca Fernández Quintana, por ‘No que cinca los seres de lleenda’.
-2022: Andrés Fernández Menéndez, por ‘1929’.
-2023: Beatriz Quintana Coro, por ‘La tráxica hestoria de cómo Abraham mató la música’.


D'ENSAYU

Máximo Fuertes Acevedo
Convoca: Conseyería de Cultura, Política Llingüística y Turismu.
Ganadores:

-1992: 'Vistes lliteraries', de Milio Rodríguez Cueto.
-1996: 'La identidá asturiana', d'Inaciu Iglesias.
-1997: 'Llingua y xuiciu: sobre delles cuestiones básiques del debate llingüísticu n'Asturies', de Ramón d’Andrés.
-1998: 'L’asturianada', de Xaime Gabriel González Arias y Ismael González Arias.
-1999: 'El velatoriu de Blancañeve', de Milio Rodríguez Cueto.
-2008: 'Homo sapiens: la epopeya d’un llinaxe', de Xosé María Fernández.
-2009: 'El destín treshumanu', de Xulio Arbesú.
-2010: 'El síndrome de Sherezade', de Vicente García Oliva.
-2011: 'Cipriano Folgueras, una gloria d´Asturies', de Lluis Manuel Portal Hevia.
-2012: 'Los deseos del dineru', de Xulio Arbesú.
-2013: 'Yá cuasi nunca lo facemos por amor. Conciencies mercenaries', de Beatriz Redondo Viado.
-2014: 'Caleya Sésamu: el papel de la televisión na tresmisión interxeneracional d’una llingua', de Damián Barreiro.
-2015: ‘Vértigu. L’atracción del abismu na sociedá contemporánea’, de José Ángel García Fernández (José Ángel Gayol)
-2016: 'El paisaxe nuestru', de Vanessa Gutiérrez.
-2017: '42.553: depués de Buchenwald', de Xuan Santori.
-2018: 'Asturploitation’, de Damián Barreiro.
-2019: ‘El silenciu invisible’, de José Ángel García Fernández (José Ángel Gayol).
-2020: ‘Hai una llinia trazada. Historia de la música asturiana’, de Xune Elipe.
-2021: ‘Una ciencia ensin enfotu’, de Ramón d'Andrés.
-2022: ‘Asturianía kitsch: decálogu de la cultura pop ástur’, de Damián Barreiro.
-2023: ‘Nel cantu la memoria. Ensayu sobro l’asturianada tradicional’, d'Héctor Braga.


DE PERIODISMU

Enriqueta González Rubín
Convoca: Conseyería d'Educación y Cultura.


DE POESÍA

Premiu Fernán Coronas
Convoca: Sociedad Popular, Recreativa y Cultural La Regalina, de Cadavéu.

Premiu Teodoro Cuesta

Convoca: Conceyu de Mieres
Ganadores:

  • 1991: 'Vida privada', de Berta Piñán.
  • 1992: 'Mares d’añil', de Lourdes Álvarez, y 'Cuadernu de Candem Town', de Alfonso Velázquez.
  • 1993: 'El llibru vieyu', de Xuan Bello.
  • 1994: 'Como aquella que yeres', de Lourdes Álvarez.
  • 1995: 'Venti poemes', d’Antón García.
  • 1996: 'Les coraes de la roca', de Chechu García y Martín López-Vega.
  • 1997: 'Otra edá', de Pablo Antón Marín Estrada.
  • 1998: 'La mala suerte', d’Esther Prieto.
  • 1999: 'Les inconveniencies de la especie', de Xuan Santori.
  • 2000: 'Pequeña Europa', de Xabiero Cayarga.
  • 2001: 'Na mesma piedra', de Ánxel Álvarez Llano.
  • 2002: 'Pórticu', de Marta Mori.
  • 2003: 'La danza de la yedra', de Vanessa Gutiérrez.
  • 2004: 'El tiempu de la espera', de Marta Mori, y 'Países', de Xelu Gutiérrez Morán.
  • 2005: 'La lluz del nordés', de Pablo Rodríguez Alonso.
  • 2006: 'Aires de mudanza (y un apendix probi d'amor)', de Pablo Rodríguez Medina, y 'La culpa y la lluz', de Pablo Texón.
  • 2007: 'Güelgues de gallón', de Miguel Allende, y 'Como crecieres tú', d’Héctor Pérez Iglesias.
  • 2008: 'Diversa memoria', de Xosé Anxelu Gutiérrez Morán.
  • 2009: 'Cilurnión', d’Ánxel Nava.
  • 2010: 'La ñeve del cuquiellu', de Xabiero Cayarga.
  • 2011: 'Testamentu', d’Elías Veiga.
  • 2012: 'En campu abiertu', d’Ángeles Carbajal.
  • 2013: declaróse ermu’l premiu.
  • 2014: 'La casa', d’ Elías Veiga.
  • 2015: 'Les races del olvidu', de Marisa López Diz.
  • 2016: 'Carenda', de Ana Medina Zarabozo.
  • 2017: 'Les isles inciertes', de Xuan Bello.
  • 2018: 'Refraneru popular', de Vanessa Gutiérrez.
  • 2019: nun se convocó.
  • 2020: 'Mazanes d'iviernu', de Xabiero Cayarga.
  • 2021: 'Pexe les manes', de Milio Ureta.
  • 2022: 'Cartes al treslluz', de Gonzalo G. Barreñada


Premiu Xuan María Acebal
Convoca: Conseyería de Cultura, Política Llingüística y Turismu.
Ganadores:

-1995: 'Silabariu', de Xilberto Llano.
-1996: (ex aequo) 'Los caminos secretos' de  Xuan Bello y  'Les etimoloxíes del silenciu'  de Xulio Viejo.
-1997: 'Esiliu', de Martín López-Vega.
-1998: Ermu.
-1999: (ex aequo) 'Flores de cementeriu' de Milio Rodríguez Cueto y 'La visita' de Martín López-Vega.
-2000: (ex aequo) 'Servidume' de Xandru Fernández y  'As de corazon/es/y/es' de Xuan Xosé Sánchez Vicente.
-2001: 'Casería', de José Luis Rendueles.
-2002: 'Los baños del Tévere', de Pablo Antón Marín Estrada.
-2003: Ermu.
-2004: Ermu.
-2005: 'Les llingües de la hidra', de Xabiero Cayarga.
-2006: Ermu.
-2007: 'Animal estrañu', de Pablo Antón Marín Estrada.
-2008: 'Les vides incompletes', de Xandru Fernández.
-2009: 'Pastoral en sol mayor (Endecha de la memoria)', de Miguel Allende Alonso.
-2010: 'La mio voz', de Marta Mori d’Arriba.
-2011: 'Un ciertu desorde', de Xosé Anxelu Gutiérrez Morán.
-2012: 'El llibru de les coses misterioses', de José Ángel García Fernández (José Ángel Gayol).
-2013: 'Superficie del silenciu', de Ricardo Candás Huerta.
-2014: 'L’aire ente la rama', d'Ángeles Carbajal.
-2015: 'Ferralla', d'Antón García.
-2016: 'Un vasu d'agua', d'Ángeles Carbajal.
-2017: 'Little Babilonia', de Pablo X. Suárez.
-2018: 'Allumamientu', de Pablo Texón.
-2019: 'El llar n'orde', de Gonzalo González Barreñada.
-2020: 'Tayu', d'Alejandro Fernández-Osorio.
-2021: 'Cantar de ti mesma', de Pablo Texón.
-2022: 'Los carreros del tiempu', de Marta Mori d’Arriba.
-2023: 'Les hores de lluz', de Xosé Anxelu Gutiérrez Morán.

Premiu Ciudá d'Uviéu
Convoca: Conceyu d’Uviéu


Premiu Nené Losada Rico
Convoca: Asociación muyeres “Valdés sieglu XX”


DE TRADUCCIÓN

Concursu de Torna
Convoca: Academia de la Llingua Asturiana.

Premiu Florina Alías de traducción
Convoca: Conseyería de Cultura, Política Llingüística y Turismu.
Ganadores:

-2021: 'Biblia' (dellos autores).
-2022: 'La palabra final. Diariu d’un suicidiu', de Roberta Tatafiore, por María Antonia Pedregal (coleición 'Calume' d'Ediciones Trabe).


DE CÓMIC

Premiu Alfonso Iglesias
Convoca: Conseyería de Cultura, Política Llingüística y Turismu.
Ganadores:

-2009: 'Manzajú', de Rumaldo Antón Barbero de Diego.
-2010: Ermu.
-2011: 'Doña Berta', d’Isaac Rivero de la Llana.
-2012: 'Homes', de Javier Antonio Marinas García.
-2013: 'Cuadernos d’Ítaca', d’Alfonso Zapico Fernández.
-2014: 'L’arume de la tierra', d’Enrique Carballeira Melendi.
-2015: 'El viaxe a la lluz', de Rumaldo Antón Barbero de Diego.
-2016: 'Indianu', de Luis Navazo.
-2017: 'Los llazos coloraos', d'Alberto Vázquez García.
-2018: 'Cacique blancu', d'Anxelu González Fernández.
-2019: 'Seltegu', de Rumaldo Antón Barbero de Diego.
-2020: 'El sol na escombrera', d'Alberto Vázquez García.
-2021: 'Paez que nun foi ayeri', d'Ángel de la Calle.
-2022: 'Ana María. La Llobera d’Asturies', de Guillermo Menéndez Quirós.
-2023: 'Les aventures del comisariu Hevia: Misteriu nel soterrañu', de Xon de la Campa Valdés.


DE TEATRU

Premiu Pachín de Melás de testos teatrales
Convoca: Conseyería de Cultura, Política Llingüística y Turismu.
Ganadores:

-2023: 'Flashback', de Dolfo Camilo Díaz.

TOLOS XÉNEROS

Premiu Tertulia Malory
Convoca: Tertulia lliteraria Malory de L'Entregu.
Dende'l 2012 convoca a un xuráu con escritores reconocíos pa escoyer cuál ye'l meyor llibru editáu l'añu anterior.
Ganadores:

-2011: 'La neve del cuquiellu', de Xabiero Cayarga.
-2012: 'La Chelita', de Ruma Barbero.
-2013: 'Carne de melandru', de Milio Rodríguez Cueto.
-2014: 'Más espeso que l'agua', de Consuelo Vega.
-2015: 'L'aire ente la rama', d'Ángeles Carbajal.
-2016: 'Lluvia d'agostu', de Francisco 'Paco' Álvarez.
-2017: 'El llibru póstumu de Sherezade', de Raquel F. Menéndez.
-2018: 'Incorrectos', de David Artime.
-2019: 'Memoria de Tuña', d'Antón García.
-2020: 'Les isles inciertes', de Xuan Bello.
-2021: 'Onde'l caos se texe y destexe', de Xulio Viejo.

 

Cola ayuda de

Coneyería d'Educación y Cultura

Espaciu y Tiempu de la Llingua Asturiana
--Araz.net, © 2010. Tolos derechos reservaos.
Contador Estadistiques