Espaciu y Tiempu de la Llingua Asturiana

José García Pelaez. "Pepín de Pría"

Conocíu nel mundu de les lletres asturianes col alcuñu de Pepín de Pría, nació José García Peláez en La Pesa, Pría, nel conceyu de Llanes en 1864. Estudia’l bachilleratu en Xixón y trabaya en diversos oficios. Comprometíu col republicanismu federal, collabora en dellos periódicos y contribui a fundar otros. En 1896 emigra a Cuba y unvía dende ellí cróniques a la prensa asturiana sobre la situación que vive la isla neses dates.

   Vueltu a Asturies, tres una curtia estancia nel so llugar natal, afíncase en Xixón. Na villa de Xovellanos intégrase bien lluego nel activu ambiente cultural que se vive alrodiu del Atenéu Obreru, les agrupaciones musicales obreres, el teatru y la prensa local. Exerce de profesor de primera y segunda enseñanza en Xixón y de maestru en Llavandera. Avezáu collaborador y redactor de diversos periódicos, el so nome como autor de versos y d’obres de teatru na nuestra llingua féxose ensiguida popular en toa Asturies.

   En vida llegó Pepín de Pría a publicar les obres de teatru: ¡A L’Habana! (1895), ¡El diañu de los microbios! (1914) y el llibru de poesía Nel y Flor (1926), lleváu a imprenta gracies a una suscripción popular. Ye autor d’una riestra de pieces teatrales costumistes, delles bien populares tanto en vida del autor como depués de la so muerte: Alma virxen, Pinín l’afrancesáu, Venta quita renta, etc. Pepín de Pría vuelve nos sos últimos años al llugar de Pría, onde trabaya como llabrador. Fallez en 1928. Al morrer dexó inéditu un otru llibru de poesía: La Fonte del Cai, publicáu de manera incompleta en 1958 pol IDEA y en 1984 yá en versión íntegra y aviada por Miguel Ramos Corrada.

   Anque Pepín de Pría fue en vida más conocíu como autor teatral que como autor de versos, la so obra poética sobrepasa n’abondo en calidá al so teatru y fai del escritor llaniscu una de les figures claves de la lliteratura asturiana anterior al Surdimientu. Particular bebedor de les fontes del modernismu y del romanticismu, Pepín de Pría, ensaya un tipu de poesía onde la eufonía y la bayura lésica busquen formes cultes pa la poesía n’asturiano. Los sos dos poemarios: Nel y Flor y La fonte del cai, embaxo la so apariencia de simples idilios bucólicos, paecen guardar l’intentu del poeta de Pría por construir un mundu míticu que remita al pasáu más llonxanu d’Asturies.

   La Conseyería de Cultura del Principáu dedicó-y la Selmana de les Lletres de 1992 y con tal motivu publicóse la so obra completa en dos volúmenes, al curiáu del profesor Ramos Corrada y editóse'l llibru conmemorativu Tiempu de Pepín de Pría. Nel añu 1995 recuperó tamién l'Academia de la Llingua Siete poemes más del autor llaniscu.

Noticies
Deprendi Asturianu
La Llingua Asturiana
Archivu oral
Proyectu Caveda y Nava

Cola ayuda de

Coneyería d'Educación y Cultura

Espaciu y Tiempu de la Llingua Asturiana
--Araz.net, © 2010. Tolos derechos reservaos.
Contador Estadistiques